AIXÒ HO PODRIA FER JO - CAP.IV
- Andrea Cantos i Butí
- 18 mar 2021
- 4 Min. de lectura
CAPÍTOL QUART - PF... UNA ÈPOCA MOLT FOSCA
Respirem tots ben profundament, perquè, ja hi tornem a ser. El cunyat ho ha dit, semblava que no, que aquest cop havia après la lliçó, però res, ha dit el que tots sabíem que acabaria dient «això de l'Edat Mitjana, que vols que et digui, va ser tot plegat una època molt fosca». Historiogràficament el terme «època fosca» l'apliquem a un altre període, més o menys entre el segle XIII i VIII a.C, a la història de l'antiga Grècia. Un període del qual, no tenim constància material del que va passar, uns 400 anys d'història esborrats completament. Però a l'edat mitjana si sabem el que va passar, i van passar-hi moltes coses!
L'edat mitjana transcorre entre el segle V i el segle XV, i es divideix entre l'alta edat mitjana i la baixa edat mitjana. El «cataclisme» històric que dóna peu a aquest nou període és la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (ep, que a Orient, l'Imperi Romà -a.k.a- Imperi Bizantí, encara va seguir amb vida fins a l'any 1453). Aquest terrabastall occidental va fer trontollar l'estabilitat d'Europa, guerres, invasions, canvis en la jerarquia social; en definitiva, l'alta edat mitjana va ser un «tornar a començar» per a l'Europa occidental. O sigui que, jo més aviat li diria al cunyat que d'època fosca res, si no època del «i ara, com cony ens ho muntem?!», tot el meu respecte a la societat medieval que, tenint-ho bastant difícil, s'hi van en sortir prou bé.
Segurament el cunyat de torn pensa que l'any 479 l'Imperi Romà era aquell que tots tenim al cap, i que de cop al 480, pam, edat mitjana, i aquesta gent del «medievo» són els culpables de tot. Però l'Imperi Romà arrossegava de feia molts anys una decadència, corrupció i falta d'estratègia política i comercial que, inevitablement va portar al col·lapse a una de les civilitzacions més grans de l'edat antiga. Amb la potència militar defallida, les invasions d'altres pobles van ser relativament fàcils, Roma invertia molts esforços a cristianitzar els pobles pagans del centre i nord d'Europa, mentrestant perdia autoritat i credibilitat davant de les seves províncies que van començar a desentendre's de la seu central romana.
D'altra banda, sembla que una llum d'estabilitat va arribar a Europa de mà de l'Imperi Carolingi! Que no va durar gaire... des del coronament de Carlemany emperador l'any 800 fins a la dissolució dels territoris l'any 843. Sembla que el poder corromp fàcilment, i aquest nou «imperi» va durar dos dies a causa de les guerres civils entre els seus pobles, les invasions sarraïnes pel sud, i vikingues pel nord.
És lògic i gairebé evident que una crisi d'aquesta magnitud va suposar una davallada del comerç, un canvi social, polític i la pèrdua de molts costums i formes de vida que van haver de ser substituïdes per una manera més austera i rural de sustentació. La solució de supervivència; el feudalisme. El poder monàrquic estava molt tocat, així que aquest nou sistema jeràrquic va funcionar a petita escala. Els senyors feudals terratinents, deixaven viure a les seves terres les persones que ho havien perdut tot o tenien por dels saquejos. Si no estaven sota la protecció d'una persona poderosa amb els recursos necessaris per protegir els seus vassalls en cas de guerra, havien begut oli. A canvi, el senyor feudal, demanava tributs i altres privilegis, a totes aquelles persones sota els seus dominis.
El clero, potser el poder més extens de tota Europa. L'Església catòlica va encomanar a tota la població d'una temeritat i obediència a Déu i a les sagrades escriptures (que els fidels no podien llegir perquè primer no en sabien, i segon estaven en llatí, llengua culte reservada al clero). Així que, la tenim una mica liada, el coneixement es reservà només de portes endins dels monestirs, quedant desgraciadament, una societat laica analfabeta i fàcilment manipulable. Aquesta ha sigut, sens dubte, l'estratègia política més infal·lible i important de tota la història de la humanitat; reservar el coneixement a una part molt petita de la societat, que dictarà el que fer i el que no fer a la població illetrada. Aleshores, si no sabien llegir, quina va ser la jugada mestra per a adoctrinar a tantíssima gent, fer-ho de forma massiva. A on? A l'església. Amb què? Art.
A la baixa edat mitjana la cosa comença a canviar, a partir del segle XI i fins al segle XV. Un augment de la producció agrícola lligada a una reactivació del comerç farà prosperar les ciutats europees. En aquest període és on trobem les produccions artístiques més espectaculars de l'edat mitjana, amb relació a la bonança econòmica, evidentment. És també en aquest període de l'edat mitjana on a través dels textos llatins es recupera la literatura grega antiga, i el coneixement clàssic ressorgeix a Europa, però com hem dit, reservat només a una petita part de la societat eclesiàstica. La creació de les primeres universitats europees de vora l'any mil, farà que l'analfabetisme vagi desapareixent molt a poc a poc, però encara faltaran moltes dècades perquè l'escolarització sigui una realitat per a tothom.
Pel que fa a l'arquitectura, l'evolució és tremenda. Passar d'edificis petits, foscos, toscos, sense a penes decoració a grans catedrals, obres d'enginyeria avançades, plenes d'objectes bells i espais lluminosos, és sens dubte una de les línies d'evolució estilística més sorprenents de la història de l'art, perquè conservem els edificis, podem veure el procés i el canvi que des del segle V fins al segle XV passa per Europa i els seus artistes.
Però en pintura, també trobem uns canvis de models, d'estètica, i de pensament que demostren que la societat cultural de l'edat mitjana tenien molt a fer i molt a dir. Després del cataclisme europeu del segle V, van saber-se'n en sortir prou bé, no només política i econòmicament van aixecar el cap, sinó que l'art, va patir una revolució vinculada al pensament i a la ideologia religiosa de la societat que és realment inspirador.
Comentarios