AIXÒ HO PODRIA FER JO - CAP. II

Andrea Cantos i Butí
4 feb 2021
6 Min. de lectura

CAPÍTOL SEGON - L’ART EGIPCI ESTÀ SOBREVALORAT

Aquesta frase em ressona massa i la veritat, no acabo d'entendre exactament a què es refereix el cunyat o cunyada de torn que la diu. Tampoc mai m'hi he molestat en preguntar-li, així que suposo que es refereix a la pintura, o l'arquitectura, o potser la literatura? «L'art egipci» quina categoria tan immensa, en ella també hi englobem la cultura? És a dir les creences i formes de veure la vida, o això s'analitza a part?

Si el cunyadisme es referia a «art egipci» com a les restes de pintura mural que actualment conservem, què és exactament el que troba sobrevalorat? Quin és aquest «valor»? La tendència cunyada és massa bàsica i superficial. Normalment sempre menystenen qualsevol cosa i mai saben del que parlen.

El nivell de detall que aquestes pintures murals tenen és meravellosa. Les persones que van fer aquestes pintures abans havien estat observant el medi. Tampoc podem separar la seva cosmologia amb la seva producció artística. El nivell de detall és important, és imprescindible. El testimoni gràfic en aquestes parets era el tiquet d'entrada al més enllà. Representar amb cura els diferents animals, si tenen banyes, si no en tenen, si és un mascle, si és una femella... era essencial, perquè imagina't, només dibuixar bous o només peixos d'una espècie, tindries una vida més insípida i avorrida al més enllà, per no dir que, acabaries ràpidament sense bestiar si només tens bous. Així que, en els animals hi trobem una representació molt detallista, perque els detalls, són importants.

Els antics egipcis creien en una vida després de la mort, una vida totalment idèntica a la terrenal, però celestial. En aquesta vida al més enllà tindries una casa, els teus conreus, el teu bestiar, hauries d'anar a treballar, o no, perquè si tenies suficients diners en vida per a encarregar uns uixebtis segurament no hauries de treballar. Els uixebtis són uns amulets antropomorfs que representen al difunt, cada un d'aquest amulet cobrarà vida en l'altre món i farà les tasques d'aquell dia per a l'eternitat. És a dir, són la jubilació, com més uixebtis poguessis posseir, menys dies de l'any celestial hauries de treballar. L'uixebti que veieu en la fotografia es troba a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i representa a Mahu, el cap dels obrers del déu Amón.

Important era doncs, que tot quedés ben clar i lligat abans de la mort, per tal de poder dur una vida tranquil·la al més enllà. Les pintures a les parets, sobretot de les tombes, explicaven i feien de guia per a poder arribar a l'altre món, tot el necessari estava escrit i dibuixat en aquells murs. El nom del difunt per tal que la seva memòria continués viva, els déus, per tal que el difunt els sabés reconèixer, els bous, les vaques, les aus i els peixos perquè també estiguessin en l'altra vida, escenes de caça perquè les pogués també dur a terme al paradís celestial, així com ofrenes perquè sempre les pogués gaudir. Totes aquestes pintures i representacions, creien que màgicament tenien una plasmació després de la mort. Per això és tan important el nivell de detall. Esquemàtic? Sí, potser sí, però clar i entenedor.

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer també s'hi custodien una col·lecció de calcs que provenen sobretot de Saqqara, un dels jaciments arqueològics més importants de l'Imperi Antic (2686-2181 a.C), destacant els calcs de la mastaba de Ty (detectada per Auguste Mariette l'any 1860). Una mastaba és una tomba d'estructura rectangular. La mastaba serà la construcció funerària més utilitzada (inclús en l'època de construcció de les piràmides, que no va durar gaire, per cert).

Ty era un alt funcionari que va servir per als faraons de la V dinastia (s.XXV a.C - s.XXIV a.C). Els alts funcionaris eren persones molt pròximes al governant i gaudien d’una vida de certs privilegis, entre ells, l’oportunitat de construir una bona tomba. Coneixem qui era Ty perquè a la seva mastaba ha quedat escrit. La seva funció com a alt funcionari era la de «director dels perruquers de la Gran Casa». Alguns dels detalls de les pintures que trobem en la seva mastaba són aquests. A mi en particular m’agraden els diferents animalons que hi ha representats.

*Les imatges provenen de la reproducció dels calcs egipcis de la BMVB publicats a la tesi de la Dra. MªLuz Mangado Alonso (1990).

Si bé, el cunyadimse no anava encaminat cap aquest tipus de produccions artístiques, potser anava pensant en les piràmides. «Les Piràmides», quin avorriment només pensar en piràmides quan el cunyat o cunyada engloba mil·lennis d'anys d'història sota el lema «l'art egipci està sobrevalorat».

Abans de continuar, les piràmides són construccions que només alguns faraons van fer edificar i aquestes només es troben entre la 3ª dinastia de l'Imperi Antic (2630 a.C) i la 4ª dinastia de l'Imperi Antic (2700 a.C). Durant la 5ª dinastia es van edificar algunes piràmides, però molt més petites i avui gairebé no en queden restes, i de les últimes que en tenim constància i que pràcticament estan enderrocades daten d'aproximadament 1990 a.C, és a dir, la utilització de piràmide com a element funerària principal per als faraons el trobem durant uns cinc-cents anys aproximadament contraposat als més de dos mil anys d'història de l'arquitectura egípcia, parant de comptar a la invasió persa (525 - 332 a.C) on a partir d'aquí s'encadenen les invasions d'Alexandre Magne, la dinastia Ptolemaica i finalment l'arribada dels Romans amb August i la creació de la província romana d'Egipte (30 a.C - 640 d.C).

Perquè ens situem en l'època, mentre al 2560 a.C a Gizeh estaven edificant la gran piràmide de Khufu (o Keops en grec), a Anglaterra s'està duent a terme l'Stonehenge, a la Xina es desenvolupa la «llegenda dels cinc emperadors» un període mitològic que justifica la creació de la civilització i les lleis de l'imperi xinès, a Mesopotàmia els escribes ocupen una posició social elevada, o a Malàisia s'introdueix el conreu de l'arròs, per a citar alguns fets cronològics.

Et podran agradar o no les piràmides, però no són ni de lluny l'única producció arquitectònica de l'antic Egipte. Si el cunyat o cunyada de torn es justifica sota la premissa de «pf, no comparis, els Grecs en sabien molt més d'arquitectura!», respira i no perdis la professionalitat.

Al mateix moment que Deir-el-Bahari era una realitat, també ho era el meravellós palau de Cnossos de l'antiga civilització Minoica a Creta (Grècia) que va ser construït entorn 2000-1900 a.C, i reconstruït posteriorment entre 1700 - 1450 a.C. Tot i que a 1925 Arthur Evans i el seu equip va decidir reconstruir a base de formigó les parts més vulnerables per tal de preservar-les, i també van ser repintades i probablement reimaginades algunes de les pintures del seu interior... (si de cas ja dedicarem un apartat a aquests cunyats de la reconstrucció, de moment centrem-nos).

El fet és, que potser a escala estètica t'agrada més una cosa o altra, però el valor que el cunyat o cunyada hauria d'haver tingut en compte sota la gran etiqueta «art egipci» recau en l'escriptura.

Entenem gran part de la forma de vida d'aquestes persones de fa cinc mil anys gràcies a tot el que van deixar escrit. La descodificació dels jeroglífics l'any 1822 per Jean-François Champollion va ser clau i va ajudar a resoldre molts misteris, que per altres civilitzacions antigues a diferència de l'egípcia, encara segueixen estant ocults per a nosaltres.

Els jeroglífics són només una de les escriptures que es van fer servir, els escribes van necessitar més rapidesa i abreviació per a poder fer textos administratius utilitzant el sistema hieràtic, però també el van fer servir per a textos religiosos i per a literatura. Però l'escriptura que va fer proliferar la literatura va ser la domòtica, que va ser utilitzada des de 660 a.C fins al 452 d.C on va ser reemplaçada pel grec. Els poemes que es conserven es remunten a l'Imperi Nou (1650 - 1085 a.C), aquí us en deixo un:

«L'amor de la meva estimada es troba en l'altre bora;

un braç de riu ens separa i hi ha un cocodril sobre un banc de sorra.

Però jo entro a l'aigua i em llenço a contracorrent.

El meu cor és valent sobre les onades! Les aigües són com la terra sota els meus peus.

És el seu amor qui em trona més fort; és per mi un encanteri que es preserva sobre les aigües».

Sí, amigues, en el tema de l'amor els humans seguim amb les mateixes preocupacions que fa cinc mil anys. I no, cunyat o cunyada, tu no ho hauries pogut fer, a menys que fossis un escriba, és clar...