MUJERES PÚBLICAS

Mujeres públicas és un grup activista d’Argentina que sorgeix arran de la marxa del 8 de març de l’any 2003. Tot i que en un principi van ser rebutjades per el mateix moviment feminista, perquè presentaven unes accions molt directes i potents, amb les quals busquen renovar el llenguatge del feminisme, treure’l de l’academicisme i de l’àmbit purament educatiu, i fer-lo més directe, més transgressor. La seva principal característica és la creació de cartells on hi ha diferents missatges subversius. “Ensayo para una cartografia feminista” (2012) és potser una de les seves accions més recents i que més impacte ha tingut. Aquesta acció assenyala noves formes de recordar i de memòria urbana a base de la diferència sexual. L’acció consistia en un cartell desplegable d'1,20 x 1,20 metres, com si fos un mapa, que recordava a la ciutat de Buenos Aires però que estava articulada a base de les accions feministes, dels teixits de la memòria de les dones que l’habiten.

“Con esta cartografía del afecto y de la memoria intentamos entender lo desconocido de nuestra ciudad, detectar situaciones y actividades cargadas de significado político y buscar muestras ocultas de vidas no objetivizadas que han hecho historia, que son genealogía, nuestra genealogía”.*

Mujeres Públicas per a realitzar aquesta acció no només es va valdre del mapa que podien repartir al carrer sinó que també van realitzar un vídeo i una acció urbana, una passejada recorrent els llocs per reviure les històries d’aquestes dones a la ciutat de Buenos Aires. Elles es van inspirar per a fer aquesta acció “cartogràfica” arran d’una acció similar de feministes sueques. A l’Argentina altres artistes i grups han treballat amb la idea dels mapes (Guillermo Kuitca, o Jorge Macchi, Juan Carlos Romero, Horacio Zabala o Claudia Contreras per exemple). EL col·lectiu Mujeres Publicas enfoca la seva acció a través d’una nova forma d'entendre la ciutat, a partir de definir-la pels espais que van habitar les dones que van teixir-ne la història, sigui de barris, de plaçes o de carrers. Reivindiquen així els seus drets i exposen de forma pública els seus noms, donant-los així vida i valor, a les dones que sempre han estat allà. Però per poder entendre-ho des de la seva perspectiva, cito el que Mujeres Públicas defineix:

“Una reflexión sobre la ciudad que habitamos y que ha sido el territorio principal de nuestras acciones grupales como fondo y como soporte… El mapa es nuestra manera de pensar la ciudad en imágenes y es producto de un enfoque discontinuo y subjetivo de nuestra propia historia. (...) La representación espacial de nuestras luchas, pues en el mapa marcamos los discretos inicios de algunos de los movimientos que cambiaron para siempre las condiciones de vida real y subjetiva de las mujeres”*

El seu interès és poder dialogar amb l’espai d’exposició i amb la gent del carrer, poder dur l’activisme que neix al carrer als espais d’educació o als museus, no al revés. El seu pensament no neix en la base acadèmica sinó que sorgeix del pensament de totes les que habiten les ciutats, i d’allà es poden traslladar a l’àmbit institucional i acadèmic, no tenen una jerarquia comuna, sinó que ho inverteixen per poder pensar, parlar i actuar amb llibertat.

* Les cites són extretes de l'article de María Laura Rosa "La sonoridad de los caminos recorridos", DUODA, Estudis de Diferència Sexual, 2013. Basades en la tesi doctoral de l'autora.

Més informació disponible en la seva pàgina web: http://www.mujerespublicas.com.ar/

#lectures