EL TREBALL DOMÈSTIC INVISIBILITZAT

Avui partim del context dels anys 70’ als estats units. Els moviments feministes que van sorgir van tenir diferents àmbits de reflexióreflexió, entre ells la reivindicació del treball domèstic com a treball. Aquestes dones que es van organitzar i que a través de l’art i d’altres disciplines van voler visibilitzar una tasca que se’ls hi havia atorgat socialment i que no els hi permetia una formació com a individus lliure i completa. Per a elles el treball domèstic era opressiu, volien sortir a treballar, a estudiar, a tenir una independència econòmica i poder emancipar-se. Trobem en l’àmbit de la literatura a Maria Aurèlia Campmany, que va escriure les “cartes impertinents” recollides al llibre “Àngel de la llar”. En aquestes cartes imaginava una correspondència entre dones de diferent condició i classe social i les feia dialogar. Volia fugir de la idea de l’àngel de la llar (entesa com a dona submisa que accepta el mandat imposar de cuidar de la casa i dels nens exclusivament durant tota la seva vida). Aquest és l’àmbit més potent de la lluita feminista de la dècada de 1970, vinculat fortament amb ideals marxistes.

Algunes dones que van treballar entorn la visibilització del treball domèstic i del treball de cures en l’espai públic son:

Mary Kelly va començar a treballar en col·lectius, és l’autora del “postpart document”. Treballava a través del cinema, com a forma de transformació social. Va fer una acció documental sobre les treballadores de neteja nocturnes que estaven als edificis públics i que eren totalment invisibles en la societat. Aquests documentals proposaven preguntes al públic.

Mierle Lederman Ukeles artista nord-americana que posa en relació el treball domèstic com a mare i com a treballadora. Vincula el treball matern a casa i amb el treball d’artista. Experiència femenina de la maternitat, contradictòria i problemàtica. Sense mística ni idealismes. Des de els 60’ es dedica al treball mediambiental; la gent que es dedica a tenir cura de l'espai públic i dels parcs i espais naturals. Les accions més conegudes de Ukeles és la conversió en art dels gestos quotidians de les dones que neteja, com si fossin readymades.

Un dels projectes més famosos s’anomena “Manteinance Art Activities” i el va dur a terme als anys 70 en diferents institucions museístiques. El manifest comença per dir que és una artista, una dona, una esposa, una mestressa de casa i una mare. Que la seva feina és netejar, cuinar, renovar, i també a més a més fa art.

Per aquestes artistes la gran revolució és entendre la vida com un sistema continu i connectat de necessitats bàsiques. Entendre'ns en sistema de vida. Fer entendre al món que el treball domèstic i de cures, és treball, és feina, és temps, és dedicació, és professionalitat, és digne i és necessari. No pot ser que sigui una feina invisible o no remunerada. Actualment hi ha diferents col·lectius que treballen entorn aquestes idees, i generen debat i protestes per la normalització d’aquestes tasques a escala legal i que es reconeguin com a feines dignes. Algunes són Sindillar / Sindihogar, que van fer una sèrie de performance al MACBA. Les Kelly, són un altre grup que visibilitza aquestes temàtiques, són cambreres d’hotels les que hi participen. Pa’lante, Las libélulas…

#sessions