EXPERIÈNCIA ESTÈTICA

(Assaig d’una experiència artística personal i impactant en forma de circumloqui).

11 / 11 / 2013

Tocaven vora les 9 del vespre quan arribava una mica sufocada per la corredissa i amb ulls de camaleó buscant el nom del carrer, fent zoom a la pantalla del mòbil per veure exactament la ubicació del teatre. “Que n’ets de poble” em vaig dir a mi mateixa mentre pujava pels carrers de Poble Sec. Era la primera vegada que anava al Teatre Lliure. Tampoc mai hi havia ant sola al teatre, sempre és una activitat que faig acompanyada, però aquesta vegada no hem calia la companyia de ningú. Hi havia a l’entrada força gent, tot i que com de costum vaig arribar 30 minuts abans. Un cop col·locada a puestu, vaig pensar “caram sí que és gran, amb lo petiteta que sóc vés tu si veure alguna cosa”. Ai, que incrèdula, no era amb els ulls que havia de veure! Era la primera vegada que l’escoltava en directe, i com quan és la primera cita no saps gairebé el que t’espera. S’apaguen els llums i arriba a l'escenari amb un vestit llarg de color blanc.

Encara tinc la pell de gallina. Aquell vespre va acariciar-me l’ànima una bellesa en forma de vibració, que travessant l’aire que quedava entre ella i jo ens connectava. No vam sortir les mateixes persones que hi vam entrar, va ser una metamorfosis col·lectiva. Tenia ganes d’abraçar i plorar amb els desconeguts que s’asseien al meu costat, i tots ploràvem, i com ploràvem de bellesa! Perquè quan t’inunda aquesta sensació inabastable d'extrema puresa i delicadesa, plores. I plores amb un somriure que se’t trenca, que sobresurt de tu i marxa, que se t'emporta amb cada llàgrima i rialla un trosset d’amor per escampar-lo arreu.

L’art que és capaç de copsar-nos i trastornar-nos els sentits d’aquesta manera és bell, i és sublim. Mai una ona d’aire m’havia impactat d’aquella manera, com la primera vegada que et diuen t’estimo. És una vibració càlida que t’abraça des de la veu de l’altre. Aquella veu, aquella vibració era l’ànima de la Sílvia, ho sentia, ho notàvem tots. Ella reia i ballava i ens regalava amor amb sinceritat. Puc sentir com la Sílvia estima cada una de les paraules i les notes, recobreix d’abraçades i petons cada cançó. La Sílvia no canta cançons, ens regala amor en forma de musica, és impossible no estimar-la.

Després de gairebé dues hores i mitja sentint-nos estimats, vam sortir a la nit de Barcelona. No coneixia Poble Sec, pero m’inundava una felicitat radiant, m’era igual perdre’m, sentia que ja ho havia trobat tot. Gràcies Silvia per la música, i per la vida.

Feu clic en la foto i trobareu una gratificant sorpresa.

#sessions