SOBRE LA DIFERÈNCIA

COMENTARI A GRISELDA POLLOCK

ESQUEMA DEL TEXT SOBRE EL CANON

1. EL FEMINISMO ENCUENTRA EL CANON COMO UNA ESTRUCTURA DE EXCLUSIÓN

a) Se prolonga el Relato ilustrado del Hombre

b) Políticamente el canon está en “lo masculino”

c) ¿Como cambiar el discurso de jerarquía de género?

- Destruyendo el cánon / transformando la visión

2. EL FEMINISMO ENCUENTRA EN EL CANON UNA POSTURA DE SUBORDINACIÓN

a) Sistemàtica devaluación de cualquier cosa estética relacionada con las mujeres

- Las mujeres siempre han hecho arte, pero no han sido las artes más valoradas por la sociedad masculina, como la creatividad en las artes de la costura.

b) Hay una jerarquía de recursos, medios y materiales, siendo más avanzado el arte hecho con pigmento y lienzo o piedra, bronce que no con hilo y lana.

c) División canònica en formas de arte manuales e intelectuales.

- El bordado en un momento de la historia cultural fue una arte muy valiosa y para las elites. Pero poco a poco fue progresivamente domesticàndose y feminizándose, hasta que passó a no ser interesante para las culturas masculinas dominantes (el canon)

- Todo lo que se relacione con lo domèstico será mal interpretado y menospreciado por el cánon.

d) La mujer es el “otro” particular y sexuado del signo UNIVERSAL HOMBRE, que aparece para trascender su sexo y REPRESENTAR A LA HUMANIDAD.

3. EL FEMINISMO ENCUENTRA EL CANON COMO UNA ESTRATEGIA DE PRODUCCIÓN DE LA DIFERENCIA SEXUAL

a) Deconstruir las formaciones del discurso conduce a la formación de nuevos modos del saber.

b) El canon se hace visible tras una enunciación de la masculinidad occidental.

- Deberíamos hablar de los movimientos de las mujeres, que es un concepto mucho más amplio. Esto nos permite tener en mente la colectividad política y abolir así, una categoría del arte llamada feminismo, o arte de mujeres, o mujeres artistas.

- Estás categorias también provocan una diferenciación y una alienación al sujeto de “arte” que, por ser arte de mujeres, es entonces distinto al “arte” (que hemos definido como sujeto masculino del que se debe diferenciar el sujeto femenino).

c) Las estructuras de los sistemas patriarcales han reinado el mundo entero durante tanto tiempo que han llegado a dar la impresión de ser un “hecho de la naturaleza”.

SOBRE LA DIFERÈNCIA

He començat exposant un breu esquema de les idees principals del text de Griselda Pollock entorn el Canon, perquè de forma més visual entrem en continguts. Recentment es va fer viral una paraula que va dir una política espanyola en roda de premsa; “Portavozas”. No vinc a discutir sobre la correcció o incorrecció gramatical, lingüística o filològica de la paraula portavozas. Però la prenc com a exemple senzill i a l’abast de totes per poder entendre el que exposaré a continuació, i que de certa manera introdueix a pinzellades Griselda Pollock en l’apartat número 3: L’estructura lingüística i cultural pensada des de l’experiència del món masculina.

Hem adoptat la forma universal de denominar la vida al planeta Terra amb el substantiu home. En el perquè de la utilització d’aquest terme, en podríem discutir i fins i tot podríem arribar a una conclusió bastant encertada, basada en què l’experiència del món científica, lingüística, cultural, política, en definitiva la visió que ha organitzat, entès, i el més importat, ha explicat el món que ens envolta han sigut des de les experiències masculines, per la raó senzilla, i tan reiterada en diferents moments, que les dones no van tenir accés a les elits de poder intel·lectuals, per tant, redundantment, la seva experiència del món no era contemplada, ergo, la paraula universal per definir la vida del planeta Terra no és Dones sinó Homes.

“La mujer es el otro, particular y sexuada, del signo universal Hombre, que aparece para trascender su sexo y representar a la Humanidad”

Griselda Pollock

Dins del món de l’art, el canon ha estat estructurat jeràrquicament seguint el mateix esquema, igual que en altres àmbits socioculturals. Aquesta estructura discursiva ja deixa entreveure el que succeirà històricament, la formació dels mètodes del coneixement seran des de la asosiació masculina del món, excloent d’aquesta forma el pensament i experiència en femení. Cal remarcar que aquest text i idees de Griselda Pollock daten de l’any 1999, i que avui en dia altres mirades i formes d'entendre el món ja s’han exposat sobre la taula i han deixat clar que, el futur del pensament de la societat de la Terra no és binari (experiència home-dona) sinó que hi ha múltiples possibilitats de crear visions, d'entendre i d'empoderar un llenguatge que de veritat sigui comunicatiu i que es basi en les experiències personals de totes. Aquest és un debat molt complex perquè no només qüestiona el canon historicoartístic, sinó que també va més enllà, ja que la forma de percebre i exposar el món és des d'una perspectiva masculina. Hauríem doncs també d’estar oberts a discutir sobre les nostres normes lingüístiques, sobre les nostres normes socials, i els rols domèstics, sexuals, etc.

No és un pensament fàcil d’assimilar, perquè estem tan acostumades a parlar des de la posició masculina del llenguatge, que no se'ns fa gens estrany, ans el contrari, ens semblen estranyes aquestes noves propostes d’expressió i comunicació més honestes amb la identificació de gènere de qui parla, com el cas del portavozas.

Les experiències masculines o femenines del món que exposa Griselda han estat ja desfasades, ens trobem en un moment de la història on la pluralitat de gènere i sexe és una realitat. És per aquest motiu que és tan complex parlar d’aquestes qüestions. Portavozas no és res més que aquesta manifestació, aquesta necessitat d’apoderar-se lingüísticament del món, des de la subjectivitat pròpia de qui parla. Va resultar un escàndol i una forma de ridiculitzar la dona que ho va dir, però en el fons, no està tan allunyat de la consigna feminista de 1960: Lo personal és polític.

#lectures