"¡PARA XAGGERADA MI VAGGINA!"

Andrea Cantos i Butí
27 abr 2018
6 Min. de lectura

Actualizado: 30 ene 2021

“Por lo que se ve, si te manifiestas pacíficamente delante de un edificio oficial se te puede acusar de violencia (y de cosas más graves); en cambio, si violas en grupo a una chica (seas civil o agente) no se te puede acusar de violencia, siempre y cuando hayas tenido el detalle de no reventar la cabeza de la victima, ni le hayas roto tres o cuatro costillas, ni le hayas llenado los brazos y las pierna de moratones (...) Al final tendremos un país lleno de violentos mientras los violadores camparan libremente.”

Fransesc-Marc Álvaro. “La Vanguardia: Opinió”, divendres, 27 Abril, 2018.

No hi ha paraules per descriure una agressió sexual, perquè encara, cap de nosaltres, ha sigut prou valenta per a parlar alt i clar, i les dones que parlen alt i clar son primer sospitoses, desacreditades, jutjades públicament i finalment humiliades per un sistema penal totalment injust, desproporcionat i pensat des d'una òptica tancada, retrograda i masclista. On les preguntes personals es fan a la víctima i se la indueix a un pensament de culpabilitat ple de “perquè vostè va continuar amb / perquè vostè no va fer / perquè vostè no va fugir / perquè vostè no va cridar”. Si algú ens assassina no ens poden preguntar perquè no vam lluitar més per la nostra vida, perquè ja som mortes. Però quan ens violen (i ens comportem silencioses per no acabar mortes) ens cau tot el pes del judici que ens acusa: “perquè vas ser tan tonta / perquè vas anar per aquest carrer / perquè no vas acompanyada / perquè portes aquesta roba / perquè pujes fotos al instagram / perquè te’n vas de vacances / perquè segueixes amb la teva vida normal”.

La meva companya Ana (en sap més que jo del sistema judicial d’aquest país) m’ha explicat que, segons la legalitat vigent l'any 2018 a l’estat espanyol, la sentència als violadors de La Manada rarament podia haver sigut un altre. En el sistema penal la “violació” no existeix, sinó que es denomina “Agressió Sexual” o “Abús Sexual”, que es recullen en l’article 178; 181, del codi penal Espanyol. I que poden tenir agreujant del delicte si aquests es fan de determinades maneres.

Art. 178 (agressió sexual):

Atentar contra la libertad sexual de otra persona, utilizando violencia o intimidación.

Art. 181 (abús sexual):

Atentar contra la libertad sexual de otra persona sin usar violencia o intimidación, y sin que medie consentimiento. Se consideran abusos sexuales los que se ejecuten sobre personas incoscientes, drogadas o con facultades mentales mermadas, y / o cuando el consentimiento se obtenga prevaliéndose el responsable de una situación de superioridad manifesta que coarte la libertad de la víctima.

Dins del marc legal espanyol vigent l'any 2018, la condemna a La Manada no pot ser gaire diferent del que ha succeït. Però, com pot ser aleshores que no s’admetin els agreujants a la situació com la intimidació, i el robatori. Com que en aquest cas la víctima no va demostrar resistència activa, els violadors no van haver d’utilitzar una força extrema contra ella, per tant el codi penal no els condemna per AGRESSIÓ, sinó per ABÚS. Però en aquest cas la llei no està essent justa, ja que la víctima s’enfrontava a cinc violadors més grans que ella, en nombre i proporció, es trobava en una situació de clara desavantatge física.

Quina possibilitat de defensa podia tenir una noia de 18 anys, en un espai reduït amb cinc homes d’entre 24 i 27 anys, on no tenia escapatòria? La por que podia experimentar i l’instint de supervivència va fer que actués d’una forma que no és estranya; resistència passiva, aguantar fins que tot passi i sortir amb vida. Aquesta resistència passiva no es contempla en el codi penal espanyol, sembla que tampoc pesa la vulnerabilitat de la víctima enfront de la desproporció dels atacants. Tampoc té pes per a la justícia espanyola que la víctima fos abandonada, que les penetracions no consentides fossin sense preservatiu, ni tampoc és agreujant per a la justícia que a la noia la portessin agafada dels canells fins a l’interior de l’habitacle on van succeir els fets. Tampoc és greu per a la justícia que es fessin vídeos on s’escolta com els violadors demanen torn per a penetrar-la. Tampoc és greu per a la justícia espanyola que la víctima no emetés cap paraula, tingues els ulls tancats i estigués agenollada en una posició completament inactiva i passiva.

No entenc quina concepció del sexe tenen aquests juristes espanyols, però no hem sembla que aquesta en sigui una pràctica on totes les parts en gaudien. Com pot ser que cap dels fets siguin agreujants? I que en 7 anys (la condemna són 9, però ja n’han complert 2 de provisional) aquests violadors, reincidents (ja van estar acusats d’una violació a Pozoblanco, Còrdova) estiguin de nou al carrer. Estem parlant de delinqüents i violadors reincidents totalment organitzats com han demostrat els missatges de Whatsapp que, ves per on, el jutge no va admetre a tràmit.

El que cal és fer una reforma d’aquestes lleis, protegir a les víctimes, que no sen’s qüestioni, que no sigui tan complicat poder denunciar un delicte de caràcter sexual. Gairebé dos anys de procediments judicials, moltes notícies falses sobre el succés, molts incrèduls que creuen que el testimoni de la noia és fals. En quin país vivim, senyories? No crec que ningú vulgui passar per aquest calvari de judicis, de psicòlegs, de preguntes, d'intimidació, de seguiment… només per un ressentiment i una “mala experiència” com diuen alguns. No és possible. Cap víctima d’agressió sexual desitja ser violada brutalment per 5 homes. Cap víctima desitja ser assassinada o maltractada. Prou d’incredulitat, prou de lleis que no ens protegeixen, prou de la superioritat masclista que entén que només l’home té el poder de decisió en una relació sexual. Prou de veure'ns com a cossos, com a forats, com a objectes i joguines sexuals que és llencen després d’usar. No és un cas aïllat, com aquests ni hi ha tants, i altres tants que no han sortit a la llum per la por. La por que causem entre tots, entre aquesta societat masclista que pensa que si ens violen és perquè ens ho busquem. Prou de superioritat masclista sobre els nostres cossos, fora les lleis masclistes de les nostres vagines!

És totalment inadmissible que un dels magistrats (Ricardo Javier Gonzalez) demani l'absolució total dels violadors i a sobre redacti en la sentència que considera que hi ha excitació sexual en la noia apreciat en un moment de desinhibició i un ambient de “jolgorio y regocijo”. Aquest país necessita una reforma completa del seu codi penal, de les seves lleis, de la seva constitució i dels personatges encarregats d'interpretar aquestes lleis i aplicar-les. Necessitem professionals a l'altura de situacions complexes i no dinosaures als tribunals amb fantasies sexuals mòrbides que veuen plaer en una violació.

Fa 10 anys, a les festes de Pamplona, Nagore Laffage va oposar resistència física a Diego Yllanes que la va apallissar, violar i estrangular fins a la mort. Ara Diego Yllanes ha sortit de la presó, i La Manada ho estarà en massa poc temps.

Fa 35 anys va passar un cas similar. Una dona, va anar a les festes d’un barri de Barcelona amb el seu marit i uns amics, ella es va separar un moment del grup, la va interceptar un grup de 5 homes, la van dur al parc Güell i la van violar entre els matolls. La justícia no la va creure, els acusats van quedar gairebé absolts amb una sentència mísera. Van presentar un recurs i va ser desestimat. Quina necessitat tenia aquella dona en ser violada brutalment per cinc homes?

No som unes exagerades, ens volem senceres i sobiranes del nostre cos. No és no, silenci és no, el dubte és no, només un Sí és Si.

I com li deia l'altre dia a una amiga...

“¡Para xagggerada mi vagggina!”

Algunes artistes han tractat la temàtica de la violació en les seves obres d’art, entre elles Andrea Bower’s, Ana Mendieta o Shawnee Wollenman. Pero la temàtica del rapte o la violació ha sigut un tema recurrent en la història de l’art degut a la mitologia, com el Rapte d’Europa, el Rapte de Persefone o el Rapte de les Sabines. Històries on el cos totalment sexuat de la dona era moneda de canvi.