PREGUNTEM-NOS'HO TOT

Ahir vam tenir el privilegi de conèixer a la doctora en història de l’art Lluïsa Faxedas, actualment impartint classes a la Universitat de Girona, i és l’autora del llibre Feminisme i Història de l’art (Documenta, 2009) on hi apareixen les traduccions al català d’autores estrangeres clau per a la història del pensament feminista en l’art. La Lluïsa es va mostrar molt propera a nosaltres, és una dona que té una perspectiva molt acadèmica, precisa i concreta i n’hem pogut aprendre, des de la seva ponència i alguns articles que ens ha passat la professora.

Les preguntes, qüestionar-se constantment el món és clau per a la investigació rigorosa. La història de l’art es fa preguntes, però la perspectiva feminista dins de la història de l’art capgira moltes preguntes, i també respostes. La conferència va estar lligada a la lectura del text de Linda Nochlin “Perquè no hi ha hagut grans dones artistes?”. Una de les principals motivacions de la Dr. Lluïsa Faxedas per a la publicació dels textos traduïts de Nochlin i altres historiadores de l’art feministes, va ser la dificultat que ella mateixa va tenir en començar la seva investigació en el camp de les perspectives feministes. En l’acadèmia, aquesta visió del món no hi té cabuda, de tal manera que les nostres antecessores han hagut de ser autodidactes en la matèria. Faxedas no vol que això succeeixi d’ara endavant, per aquest motiu va decidir traduir textos que considerem importants, perquè siguin accessibles a noves generacions d’historiadores feministes. Aquí tornem a trobar el leitmotiv constant de l’assignatura, la importància de conèixer que ha passat abans que nosaltres. Faixedas ens explicava la gran importància de saber que és el que s’ha dit, s’ha especulat o s’ha preguntat entorn les idees feministes. Ella comentava que si no fem aquesta revisió constant, estem condemnades a quedar en l’ombra de les preguntes en cercle.

Linda Nochlin va escriure el primer article acadèmic dins de la història feminista de l’art, va ser l’any 1971, en plena revolució feminista nord-americana. Nochlin no s’ha dedicat exclusivament a la mirada feminista, sinó que és una historiadora de l’art i crítica amb molt de bagatge acadèmic. Entorn de la pregunta que ens llança Nochlin al text “Perquè no hi ha hagut “grans” dones artistes?” en parlarem amb deteniment la següent publicació. Escric “grans” perquè entre altres qüestions, crec que la part essencial de la pregunta és aquest adjectiu; “grans”. Que vol dir grandesa? Qui atorga aquesta grandesa? Perquè es consideren “grans” artistes? Des de quina visió? Doncs des de una perspectiva masculina de l’expèriencia vital, és més, des de una perspectiva masculina, heterosexual, blanca, de classe mitjana i euro americana. És equitativa i imparcial aquesta “grandesa”? Jo crec que no. D’aquestes i altres qüestions que sorgiran entorn Linda Nochlin, en parlarem més endavant.

La Dr. Faxedas ens va comentar també els riscos d’una història feminista de l’art. Entre ells podíem caure en el parany de copiar el cànon acadèmic impartit fins ara però de l’altra banda, és a dir: creant un cànon femení, mantenir éstereotips, mites, genis, grandeses i competitivitats entre dones. El més important per a fer una història feminista de l’art és que sigui inclusiva, que remarqui les diferències, que no crei mites, que comprengui qüestions amplies sobre raça, classe o d’orientació sexual. Una història que estigui en contacte amb l’experiència vital de les artistes, amb l’entorn social, una història completa, que no es basi únicament a rescatar pintores i escultores per omplir una quota, sinó que narri com aquestes pintores i escultores van viure i es van generar en els seus contextos determinats. Narrar com i perquè es van excloure de la història. Joanna Frueh va proposar un canvi de llenguatge complex, perquè considera que el llenguatge està constituit per una perspectiva masculina, el llenguatge base dins de totes nosaltres està escrit en masculí, i ens hi hem acostumat tristament. Frueh diu que si el llenguatge és masculí, el pensament també: La saviesa es poder estar viva del tot.

“El pensament feminista suposa els revolts, les corbes, els angles i les irregularitats del pensament, fuig dels patrons preestablerts de la lògica de la història de l’art. Les feministes es desvien d’allò simple i intolerant. Es desvien pel bon camí”.

Joanna Frueh.

Per acabar, avui, us deixo aquest infograma sobre el percentatge relatiu entre artistes homes i dones a les fires de Madrid l’any 2018. Com veieu les fires amb més tirada internacional o més conegudes en l'àmbit estatal tenen un índex més baix de participació de dones artistes. Com pot ser que en fires d’art actual, continuï havent-hi aquesta diferència ? El que més em sorprèn és que les facultats de Belles Arts i Escoles Oficials d’Art estan plenes de Dones, potser hi ha més dones matriculades que homes, el mateix passa en la disciplina d’història de l’art, som moltes més dones matriculades en canvi, gairebé sempre hem tingut professors impartint matèria.

Recomanacions bibliogràfiques:

LISE VOGEL, “Belles arts i feminisme: El despertar de la Conciencia”

GRISELDA POLLOCK i ROSZIKA PARKER, “Old Mistresses”, 1981

LAURA MULVEY, “Plaer visual i cinema narratiu”

MARIA AURELIA CAMPANY, “El feminisme a Catalunya”

LLUÏSA FAXEDAS, "Feminisme i Història de l’art (Documenta, 2009)"