ACTIVITAT - "NOT FOR SALE"
Actualizado: 30 ene 2021
Durant aquesta última setmana hem estat treballant entorn el video-assaig de Laura Cottinham "Not For Sale". Varem fer una performance conjunta a la classe molt emotiva partint del poema de Faith Wilding "Waiting" tot comentant el video-assaig.
E X E R C I C I
Pel portafoli: “Perspectives feministes a la historia de l’art”
Sessió 09.03.2018
2. Respon a les següents qüestions:
a) Cóm podries explicar en què consisteix fer un video-assaig? Com està fet aquest? Quins materials utilitza? Com els organitza? Quin punt de vista tria per fer el muntatge audiovisual? Quin lloc li dóna a la música? Quin lloc tenen les paraules?
Un vídeo-assaig es podria explicar com un recull audiovisual des de la font primària, és a dir vídeos del moment on va ocórrer l’esdeveniment, sense edició posterior i sense manipulació explicita del contingut per part de la directora. Pretén explicar de la forma més objectiva possible un tema. En concret aquest vídeo-assaig està fet recollint vídeos tant de performances com d’artistes dels anys 70 per tal d’explicar el moment complex i prolífic de l’art feminista als Estats Units.
La directora organitza el contingut per temàtiques. El documental dona una sensació d’heterogeneitat, moltes coses que passen al mateix temps. Un frenesí d’idees complexes que van sorgir durant un moment determinat de la història dels Estats Units. La directora pren un punt de vista d’espectadora, de narradora, en cap moment de protagonista. El seu punt de vista es l’interés en saber que va motivar a les artistes dels anys 60 a produir les peçes que van produir, la seva motivació es voler entendre la història de les dones. La música té un paper important perquè es repeteix en molts moments. Les paraules tenen un paper molt principal, però sempre que siguin les paraules dels mateixos artistes. La narració del muntatge apareix en text projectat.
b) Què entenem pel feminisme de la segona onada als 70 als USA? Quin nom tenia a l’època? Cerca informació i cita la o les referències que utilitzis per a explicar-ho.
“El feminismo de la segunda ola afirmó que la historia y la política, y no dios y la biologia, eran las responsables de la subordinación de las mujeres a los hombes.” (Laura Cottinham, “Not For Sale”, 1998. 00:17:55’)
Segons Laura Cottingham, i com explica en Seeing Through the Seventies, la segona onada que va tenir lloc als anys 70 als Estats Units va ser coneguda com a “Womens liberation movement”. Aquestes dones centren la seva lluita en desfer-se del rol d’àmbit domèstic amb la consigna de Kate Millett “Allò personal és polític”. La definició del feminisme als 70’ no és fàcil perquè no existeix cap obra teòrica que exposi les seves bases de forma ferma i contundent, per tant es defineix per “onades” que van ressorgint en diferents moments de la història (com el cas dels nostres, dies que estem vivint una nova onada feminista).
Aquesta segona onada que estem treballant (1960-1970) té com a referents importants a destacar Simone Beauvoir amb la publicació del “Segon Sexe” i Betty Friedan amb la publicació de la “Mística de la Feminitat”. Els principals objectius d’aquesta són desmantellar la desigualtat laboral, així com la dificultat per accedir a certs treballs i l'equiparació salarial entre homes i dones (no gaire allunyat del que avui en dia encara s’està lluitant). El moviment feminista es caracteritza per la seva heterogeneïtat, així també ho ratifica Gail Collins a When Everything Changed, que es refereix al moviment feminista com: “It does things collectively and experimentally”(Collins, Gail. When Everything Changed: The Amazing Journey of American Women from 1960 to the Present. New York: Little, Brown & Company, 2009. pg. 388).
c) Segons Laura Cottingham, què va aportar l'art feminista a l'art contemporani? Fes un llistat de qüestions i comenta-les.
Laura Cottinham parla en el seu llibre Seeing Through the Seventies, sobre el moviment artístic feminista que va sorgir del Sud de Califòrnia i es va estendre per Estats Units. Laura ens recorda que cal vincular aquests fets artístics al context social i polític del moment (que són les qüestions que hem comentat en l’apartat B).
Per poder entendre l’art feminista dels anys 70’ hem de tindre en compte que l’avortament era il·legal (i avui en dia encara ho és en alguns indrets d’Estats Units), les dones cobraven menys que és homes i això feia que tinguessin que “dependre” dels seus marits/germans/pares. Moltes dones nord-americanes treballaven gratuïtament a jornada completa com a mestresses de casa. La majoria de lleis matrimonials permetien que un cop casats, l’home prengués possessió de tots els béns de la dona. Les dones no tenien tantes facilitats per accedir a la Universitat, i encara menys si eren afroamericanes… i aquesta podria ser una llarga llista d’etcèteres.
Els 70 es caracteritzen per una necessitat de revolució que es veu molt clarament en el documental. El que podem percebre es pot definir com activisme, ganes de sortir al carrer i cridar fort, es marca un abans i un després en la història de l’art. El documental transmet com aquestes dones van trencar amb l’statu quo i van obrir una nova porta unes llavors que avui en dia encara estan germinant. El documental és una polifonia de veus, és heterogeni i no l’idealitza, ja que també mostra les discrepàncies. Així doncs, aquesta necessitat de ser autoconscient, necessitat de creativitat, de col·lectivitat, de llibertat. Va ser una època d’efervescència d’idees i projectes.
L’art dons, el moviment feminista s’impregna de tota aquest malestar social i el catapulta en forma d’idees plàstiques. L’art i l’activisme anaven de la mà per aquesta generació d’artistes. Moltes dones, després de la Segona Guerra Mundial, van ser formades en estudis artístics, però rarament formaven part de les col·leccions d’art o podien entrar a l’esfera artística. Cottimham ens diu que només algunes dones casades amb artistes famosos tenien representació relativa dins del món de l’art.
Les dones no és trobaven encoratjades a fer art i si ho feien no eren respectades per la seva contribució, i per tant queden fora de la història. A nivell sociològic l’art feminista va permetre organitzar i conscienciar a les dones, crear grups de treball on elles tinguessin un espai per a desenvolupar la seva activitat. Així que una de les aportacions de l’art feminista a l’art contemporani va ser la connexió entre artistes i el treball en grup, sense deure’s a cap estil o forma participar. “Va ser un moviment d’art basat en la demanda de nous continguts. La contribució estètica del moviment artístic feminista és la centralització en la subjectivitat femenina.”(Cita traduïda al catalá procedent de: Cottingham, Laura. Seeing Through the Seventies: Essays on Feminism and Art. New York: G+B Arts International, 2000. pg. 167)
Cottinham comenta que probablement la contribució més gran de l’art feminista hagi sigut el desenvolupament de pràctiques artístiques que combinen el missatge polític i activista en les performances i l’art plàstic. La majoria d’artistes treballaven la performance o el vídeo art a partir de les seves vivències personals, les dones van entrar en l’art amb continguts, amb elements de la vida quotidiana; van introduir de forma molt potent la subjectivitat femenina i política.
d) Pots llistar el nom d’algunes artistes que has conegut a través del video?
Ana Mendieta
Yvonne Rainer
Carole Scheemann
Martha Wilson
Eleonor Antin
Barbara T. Smith
Joan Semmel
Mimi Smith
Emma Amos
Susan Mogul
Gail Samburg
Florence Dwyer
Judith Bernstein
Ardele Lister
Kate Millet
Harmony Hammond
Cynthia Mailman
Sarah Tamer
Marjorie Strider
Sandy Orgel
Ilene Segalove
Adrian Piper
Nancy Spero
Linda Montano
Martha Rosler
Faith Wilding
Faith Ringgold
Jane Lester
Judy Chicago
Shawnee Wollenman
e) Apunta un parell d’obres artístiques (en format pintura, escultura, performance, instal·lació, body art, land art o videocreació) que t’hagin interessat i explica perquè.
Triar-ne només dues es dificil ja que m’han agradat moltes de les que hem vist en el video-assaig. Pero entre elles destaco les obres de:
“No More Miss America Protest”, Atlantic City, New Jersey, 1968.
M'ha interessat perquè Laura Cottinham ens explica al principi del vídeo-assaig que va ser una de les primeres protestes activistes entorn de la "Womens Liberation". Em va agradar que les dones diguessin "no" a l'estereotip de bellesa de les Miss que van ser (i per desgràcia en alguns indrets o segueixen sent) molt populars als Estats Units. Tota la publicitat dels anys 50, 60, 70 (i fins i tot en l'actualitat) es basa en aquest model procedent de les passarel·les de moda, i que diguessin no a la relegació de la dona al treball sexual i sexualitzat. Aquesta forma de protesta s'ha fet servir en diferents ocasions fins als nostres dies, perquè és una protesta necessària perquè encara hi ha una part de la societat i de la publicitat que explota el cos i la "bellesa" ideal de les dones. Em van agradar els cartells que portaven les dones "Let's judge ourselves as people", en contraposició de la cosificació objectificadora de les passarel·les de moda que només jutgen per aparença. Les dones llançaven tots aquells complements "femenins" com els tacons, els sostens, els pintallavis per tal de desfer-se de la màscara d'objecte sexualitzat. Em va semblar genial que ho llencessin a un cubell d'escombraries que s'anomenava "Freedom trash bin". Alguns lemes que escoltem eren "Women use yout brains not your bodies".
Mary Beth Edelson, “Some Living American Women Artists, Last Supper”, 1972.
Apareix rapidament com una imatge estàtica en el vídeo assaig, però la idea em va semblar molt interessant i la vaig retenir al sortir de classe. Perquè fa un muntatge entre la famosa obra de Da Vinci i hi posa els rostres de dones artistes i remarca que estan vives. Da Vinci és mort de fa segles, però se'l venera, es tendeix a venerar els artistes i personatges històrics un cop morts, i això provoca que ens perdem tots els artistes que produeixen i estan vius, i més si són dones que aleshores ni tan sols després de morir passen a la memòria històrica. Considero que és tan important recordar les grans artistes del passat com reconèixer les dels nostres dies.
Comentarios