top of page

LES DONES I L'ESPAI PÚBLIC

  • Foto del escritor: Andrea Cantos i Butí
    Andrea Cantos i Butí
  • 23 feb 2018
  • 2 Min. de lectura

Actualizado: 30 ene 2021

Avui tres companyes han presentat la seva recerca de col·lectius feministes de la seva ciutat. Ens han presentat a tota la classe el centre Ca la Dona, fundada als anys 70 i que avui és el paraigües on s’acullen associacions de dones més petites. Les nostres companyes han escollit Novembre Feminista per explicar-nos els seus projectes, que sobretot estan focalitzats en visibilitzar i denunciar la violència física i psíquica vers les dones. En aquests espais es donen tan xerrades, com organitzen mobilitzacions com activitats artístiques.


De la sessió d’avui m’agradaria destacar-vos un exemple del treball artístic de Fina Miralles, que gràficament recull les idees que hem estat treballant aquests dies. “La ciutat” és una acció registrada en pel·lícula súper 8. L’acció consisteix a caminar per la ciutat de Barcelona i deixar una petjada particular, ja que la Fina va fer-se unes sabates tampó amb la sola perforada amb el seu nom. D’aquesta manera quan ella caminava deixava el seu nom sobre el terra. Aquesta acció, després de tot el que hem treballat a classe i el que podem llegir gràcies a les noves eines de visió més amplia, entenem una acció política. El 1976, quan la Fina va realitzar aquesta acció les dones a Espanya no podien treure’s el carnet de conduir, crear-se un compte corrent al banc o obrir un negoci propi sense l’autorització del seu pare, germà o marit. La Fina, com a dona i amb aquest gest, està imprimint el seu nom, el seu nom femení, en l’espai públic, un espai públic privat a les dones. Reafirma la seva identitat com a ciutadana, com a entitat pròpia que es mou i deixa petjada. Una acció per a reivindicar la dotació de noms propis a les dones a l’espai públic. A mi hem sembla una acció genial i molt política, gràcies Fina.




L’espai públic no ha sigut sempre un espai per la dona. El projecte de món modern s’hi ha construït a partir de la visió masculina del món. La modernitat, el flaneur (el passejant, el deambulador, l’observador). La modernitat s’ha construït a partir de l’experiencia història masculina. Totes aquestes qüestions, com també les relacionades amb el treball domèstic, la reproducció o els canons de bellesa, són temes polítics per a les dones i tant necessaris de ser tractats a l’esfera pública com ho són les injustícies.

Comentarios


Entradas destacadas
Entradas recientes
bottom of page