"LINAJE PATERNO"

LECTURA COMENTADA A MIRA SCHOR, "Linaje paterno"

Schor ens parla en aquest article sobre la importància de les genealogies, de tenir una història de les dones artistes. Per poder entendre aquest concepte reflexiona entorn com ha estat escrita la història de l’art canònica; els artistes homes com a genis-creadors (mega-pares). Diu Schor: “A pesar de la práctica histórica, crítica y creativa de mujeres artistas, [...] los historiadores del arte y críticos de la cultura siguen basándose en los antepasados masculinos. [...] Se privilegian las obras de mujeres cuya paternidad puede establecerse.” Aquesta és la base des de la qual els feminismes comencen a fer feina. Trencar l’ordre establert i poder crear una nova forma de narració històrica on el pes de les dones artistes sigui valorat. És aquesta idea també la que planteja Patrícia Mayayo, la creació de la genealogia artística de les dones. Schor també apunta en l’article que és bàsic que aquest canvi comenci des de l’educació, des de la institució educativa que formarà als nous artistes i historiadors.

No pot ser que, històricament, s’hagi referenciat l’art de les dones en comparació a l’art dels homes, quant de forma inversa no succeeix. Citant a Schor: “Las reseñas de las mas importantes revistas de arte [...] usualmente se refieren al menos a algun otro autor o artista para contextualizar y validar el artista en consideración. Casi sin exepcion se trazan referencias de hombres a hombres [...], a las artistas mujeres se las relaciona también con hombres.” Les dones artistes rara vegada són referència legitimadora dels artistes homes, aquesta és una observació que des de les perspectives feministes es vol canviar. Historiadores com Griselda Pollock, en un article ironitza “Quiero empezar con los chicos” quan, en realitat en cap moment de l’article acaba fent-ne referencia. És potser un exemple graciós i irònic però tremendament significatiu per a entendre com ha tractat la historiografia de l’art les produccions artístiques de les dones; relegant-les. Ha sigut sempre la presència masculina el procés de creació de la història. Existeixen, exclama Mia Schor, les dones artistes han existit sempre, i també existeix i hem de conèixer aquest llinatge matern, la sororitat entre artistes.

Aquesta obra de les Guerrilla Girls encaixa perfectament en aquest discurs de Mayayo i Schor. Una obra de 1989, una llista de totes les dones artistes a les quals podries comprar obra pel mateix preu que compres una obra de l'artista Jasper Johns. El títol traduït al català vol dir: “Quan el racisme i el sexisme no estiguin de moda, quan valdrà la teva col·lecció d’art?”. Schor comenta aquesta imatge dient que tots els estudiants d’arts haurien de conèixer les dones que apareixen en aquest llistat, haurien d’estudiar-se a les aules les múltiples històries de l’art, les pràctiques feministes, contestatàries, polítiques. Aquí, crec que totes podem estar-hi més o menys en acord, que l’important sempre per a un canvi rau en l'educació, en una educació conscient de les pluralitats. Si des de l’educació no es promouen eines o informació suficient sobre les dones en el món de l’art, i això se li suma que vivim en una societat hereva del llinatge patern i dels cànons establers per esquemes heteropatriarcals, el resultat és una enorme pèrdua d’informació i una focalització aïllada de les realitats plurals de la història.

A aquestes observacions entorn a l’educació és el que tant Schor com Mayayo es refereixen al parlar d’un llinatge i de la importància d'una genealogia femenina dins les històries. Les dones artistes han de poder nodrir-se d’antecesores i de contemporànies. El patriarcat, diu Schor, ha invertit moltíssim en la noció d’universalitat i d’igualtat, una falsa igualtat que l’únic que fa és amagar un fet històric: les dones hem estat silenciades.

#lectures