I EN L'ART ESPANYOL ?

PATRICIA MAYAYO “GENEALOGÍAS FEMINISTAS EN EL ARTE ESPAÑOL”

Avui hem tingut de convidada especial a la Patricia Mayayo, historiadora de l’art i professora de la Universitat Autonoma de Madrid. Ens ha explicat com historiadora de l’art, el que va suposar poder estudiar als Estats Units, sobretot pel fet de descobrir la historiografia feminista i de les dones, que a Espanya era invisible. És des de aquest aproximament a la història de l’art feminista anglosaxona, que Patricia Mayayo s’interessa per totes aquelles artistes que, segur existien, de l’espanya dels anys 60 i 70. Aquest interès vers els estudis de gènere, Mayayo el troba a partir d’una certa desconnexió amb l’història de l’art canònica que s’impartia a l’estat espanyol, i que de certa forma es continua impartint. No estan visibilitzades a les aules aquelles dones que van suposar un canvi dràstic en el món de l'art i que explícitament tenien contingut polític. Es parla de l’art polític fet per homes, però no per l’art fet per dones que parlava de temàtiques i amb veu de dona.

L’objectiu dels estudis feministes dins de la història de l’art és crear una genealogia, una metodologia pròpia. En el cas particular espanyol, on no trobem una història lineal, sinó fragmentària de les artistes i grups que van treballar entorn aquestes idees. Perquè, des de la pròpia institució, no es tenien en compte. Les noves generacions d’artistes feministes dels 90 a espanya, no coneixien més que els models anglosaxons. És doncs que a Espanya no va haver un moviment polític de dones que reivindicaven la seva posició? Si, hi eren, però en la pròpia època ja eren menystingudes pels seus propis companys i ignoraven les lectures feministes i, perquè no, revolucionaries que les seves obres duien implícites.

L’exposició Genealogías feministas en el arte español, 1960 - 2010, comissariada per Patricia Mayayo i Vicente Aliaga, es proposava aquest objectiu: visibilitzar aquestes dones artistes que van treballar a espanya amb discursos polítics feministes marcats. Intentar crear aquesta genealogia, que potser és inexistent en el territori espanyol, per a poder historiar i entendre molt més dels moviments artístics espanyols que van ser crítics amb la dictadura i les polítiques de l’espanya franquista. És d’una gran importància la creació d’aquesta història, d’aquesta genealogia, ja que ha sigut la funció del patriarcat esborrar aquestes dones artistes del panorama espanyol, fent així una mancança de relleus i de influències palpable en l’estudi “lineal” de la història. Virginia Woolf ja reclamava aquesta necessitat de generar genealogies femenines on les dones poguéssim veure'ns representades i inspirades unes a altres.

Un dels motors que va impulsar aquesta exposició va ser la necessitat dels comissaris en entendre perquè la història de l’art espanyol no havia posat atenció a aquestes artistes. O perquè algunes d’aquestes artistes, van ser historiades fora de context i sense tenir en compte la vessant política de la seva obra. Les artistes que formaven part de Grupo Cronica i Cronica de la Realidad eren menystingudes pels seus propis companys, i les seves obres eren definides com a superficials, amb termes paternalistes o considerant-les imitadores o seguidores d’un artista masculí. Quan, si veiem i estudiem les obres d’aquestes artistes tenen molt més a explicar del que la historiografia del moment expressava.

Angela García Codoñer, “Las hadas y el bordado” 1975

García Codoñer reflexiona sobre com s’havia construït el paper de la dona al franquisme. Fa servir un fragment de tebeo espanyol dirigit a noies que es deia “Azucena”. Durant el franquisme aquests tebeos es van fer servir per a l’adoctrinament en rols de gènere tradicionals als nois i noies. Afegeix també les plantilles de brodat que feien servir les nenes a les escoles. L’artista està plantejant la construcció del paper de la dona en la societat espanyola franquista. Fa servir un llenguatge crític dins de l’estètica pop art, com també ho feien els seus companys, però elles han sigut oblidades de la història.

Els discursos feministes en aquestes obres conceptuals espanyoles eren molt freqüents, sobretot en l’ambient català on l’art conceptual va tenir molta força. A Espanya ens explica Mayayo, és difícil parlar d’art feminista pròpiament, com si és possible fer-ho en l’entorn anglosaxó. Però aquestes obres amb alt contingut polític de gènere, es poden entendre i relacionar-les amb l’art feminista d’Estats Units. A Catalunya artistes com Eugènia Balcells o Mari Chordá van treballar amb el llenguatge audiovisual i del pop art, respectivament, i els temes feministes, tot i que no són els vessants més conegudes de la seva trajectòria, pels motius que hem exposat anteriorment.

A Barcelona també, aquestes artistes van trobar un espai on es trobaven i podien relacionar-se amb altres dones barcelonines escriptores, pintores, escultores, poetes… en un espai que es coneixia com a Bar Biblioteca La Sal (1977). La Sal era un Bar del barri del Raval on, de manera espontània es van començar a reunir les dones per parlar, per conèixer idees, per fer projectes. A poc a poc la Sal va esdevenir també una editorial, en parlarem una mica més endavant. Aprofitant aquesta ocasió, ja que coneixem l’existència d’aquest bar, podríem fer una reflexió sota la mirada feminista: Perquè tothom coneix l’entorn del Cau Ferrat o dels 4 Gats on, artistes homes, es reunien i feien tertúlies, però no coneixem els espais on les dones artistes també feien les mateixes activitats.

És doncs aquest, un altre exemple de tants, de per què és tan important generar una genealogia pròpia d’artistes espanyoles. No podem oblidar-nos del nostre passat, perquè si no estarem condemnades a repetir-nos les mateixes preguntes i reflexionant sobre les mateixes coses, hem de conèixer la història per seguir endavant.

L’exposició la podeu consultar en aquest enllaç i es va estructurar en diferents apartats temàtics.

http://musacvirtual.es/genealogiasfeministas/

Alguns noms interessants de l'art feminista espanyol:

- Carmen Navarrete

- Marina Nuñez

- Mari Chordà

- Anna Peters

- Eugènia Balcells

- Esther Ferrer

- Itziar Bilbao Urrutia

- Pilar Aymerich

- Eva Lootz

- [...]

Recomanacions bibliografiques de la sessió:

Patricia Mayayo, Frida Khalo: Contra el Mito.

Patricia Mayayo, Historias de mujeres, Historias del arte.

#sessions