MATRILLINATGES

Andrea Cantos i Butí
15 feb 2018
2 Min. de lectura

Actualizado: 30 ene 2021

A la sessió d’avui hem continuat parlant de matrillinatges i la importància que han tingut les relacions amb les dones i amb les mares, que han incidit en artistes com Judy Chicago i Mari Chordà.

A León va haver l'any 2010 una exposició titulada “Genealogias del arte feminista espanyol. 1960-2010”. Va ser arran d'aquesta investigació que artistes com la Mari Chordà van donar-se a conèixer i van interessar a historiadors estrangers, que han sigut els propulsors de l'interés de la pròpia institució museística nacional espanyola vers les artistes espanyoles. De manera molt desafortunada va queda en evidencia la forma de funcionament d’un dels grans museus espanyols d’Art Contemporani (Museo Reina Sofia de Madrid), que es va interessar per la pràctica d’una artista espanyola, només quan a l’estranger van considerar-la interessant. Aquests fets ens obliguen a reflexionar i fer crítica de les nostres institucions, i de la manera en la qual donem valor a les peces: que pesa més, la producció interessant de l’artista o que l’artista tingui ja un nom internacional?.

En aquest sentit l’art de les dones quedaria en un segon pla automaticament, ja que “l’art canònic de renom internacional” sol ser d’artistes masculins. Queda aleshores oberta la disputa sobre quin tipus d’història de l’art estem o hem de construir a partir de evidències com aquestes que ens ajuden a reflexionar.

Mari Chordà, “Coitus Pop”, 1968

JUDY CHICAGO

La figura de la Judy va ser molt important en el seu moment, perquè va suposar una revolució femenina. El cos de la dona, la vagina, va esdevenir el seu element central. Per l’època va resultar molt trencador. Avui hem parlat de Dinner Party, una obra que avui en dia es troba al Museu d’Art de Brooklyn, però que quan Judy la va realitzar, cap museu la volia a la seva col·lecció, va ser una obra molt polèmica. Amb Dinner Party, es vol recuperar la tradició cultural representada per les dones de la història. Va ser un treball de recerca col·laboratiu, no ho va fer sola i aïllada, altres dones hi van participar. També és significatiu els materials que fa servir perquè va voler recuperar les formes de producció artístiques que la història de l’art canònica havia relegat a “artesanies”, com pot ser el brodat en teixit i la porcellana decorada.

Les referències que podem trobar de l’obra de Judy Chicago són entre altres, una referència al “Sant Sopar” (d’homes) que és potser una de les escenes més conegudes de la història de l’art. També fa referència a l’apleg, la reunió i l’acció d’alimentar i de supervivència que d’alguna manera és pròpiament femení (l’alletament primer dels fills el fa la mare i això marca la supervivència).